A reveure!

Ja estem en la recta final d’aquest curs. Avui és el meu últim dia de classe per mi. Sí, ja sé que encara queden els exàmens. Però tot i així, començo a mirar la facultat i tot el que l’envolta amb uns altres ulls. Reculant en el temps, fent un repàs de tots aquests tres anys que he passat aquí, furgant en els records.

Venir a estudiar a Barcelona, a la UAB, entre altres coses, per mi va significar independitzar-me. Sant Cugat ha estat casa meva durant tot aquest temps, una ciutat que ja forma part de la meva vida i que segurament quan passat el temps torni a fer una visita la trobaré canviada, perquè el món evoluciona. Hauran tirat aquell bloc d’edificis vells per construir-ne un altre de nou. Aquella botiga de tota la vida haurà tancat. Qui sap si el pis a on he estat els últims anys en bona companyia haurà canviat, s’haurà reformat o si hi continuaran vivint estudiants. Vulgueu o no, deixar el pis i marxar em fa pensar aquestes coses. El pis no és una gran meravella, i ara! Però el que és especial és l’amistat, o potser a aquestes altures ja en podríem dir la família, que he fet amb les dos companyes. Moments de tota mena, mirades, cerveses i festes com diu una cançó dels lax'n'busto.

Parlo molt de la ciutat que m’ha “acollit” i de les companyes de pis, però tampoc m’oblido de la gent que ha anat passant al llarg d’aquests anys: amics que he fet, companys de classe, inclòs podríem dir alguns professors, penya de la residència del primer any, etc.

I ara tot això s’acaba, me’n vaig a córrer món, com aquell qui diu. Me’n vaig a viure una experiència totalment diferent. I tornar a començar de nou.

Així que només queda dir: A reveure companys! A reveure amics! A reveure tots!