A reveure!

Ja estem en la recta final d’aquest curs. Avui és el meu últim dia de classe per mi. Sí, ja sé que encara queden els exàmens. Però tot i així, començo a mirar la facultat i tot el que l’envolta amb uns altres ulls. Reculant en el temps, fent un repàs de tots aquests tres anys que he passat aquí, furgant en els records.

Venir a estudiar a Barcelona, a la UAB, entre altres coses, per mi va significar independitzar-me. Sant Cugat ha estat casa meva durant tot aquest temps, una ciutat que ja forma part de la meva vida i que segurament quan passat el temps torni a fer una visita la trobaré canviada, perquè el món evoluciona. Hauran tirat aquell bloc d’edificis vells per construir-ne un altre de nou. Aquella botiga de tota la vida haurà tancat. Qui sap si el pis a on he estat els últims anys en bona companyia haurà canviat, s’haurà reformat o si hi continuaran vivint estudiants. Vulgueu o no, deixar el pis i marxar em fa pensar aquestes coses. El pis no és una gran meravella, i ara! Però el que és especial és l’amistat, o potser a aquestes altures ja en podríem dir la família, que he fet amb les dos companyes. Moments de tota mena, mirades, cerveses i festes com diu una cançó dels lax'n'busto.

Parlo molt de la ciutat que m’ha “acollit” i de les companyes de pis, però tampoc m’oblido de la gent que ha anat passant al llarg d’aquests anys: amics que he fet, companys de classe, inclòs podríem dir alguns professors, penya de la residència del primer any, etc.

I ara tot això s’acaba, me’n vaig a córrer món, com aquell qui diu. Me’n vaig a viure una experiència totalment diferent. I tornar a començar de nou.

Així que només queda dir: A reveure companys! A reveure amics! A reveure tots!

Evolucionant...

Temps enrere poc m’ho hagués pensat que les coses anirien així. La societat ha anat evolucionant des de temps remots fins ara i ho continuarà fent. A cada etapa s’han introduït noves maneres fer, noves tecnologies, l’Internet... etc.

Aquí volia arribar jo. L’INTERNET. Gràcies a aquesta xarxa podem fer moltes coses i podem mantenir-nos en contacte la gent a partir de mails o msn, xafardejar les fotos gràcies als fotologs (en decadència) i al facebook, etc. Realment podríem considerar que l’Internet és una espècie de telèfon. Sí, virtual.

Tot això bé a què diumenge una amiga em va dir: “Que fort no, conèixer el teu nebot per Internet?” I és que dissabte a la nit va néixer el meu segon nebot però encara no he tingut el plaer de conèixer, si més no, personalment. Ja que ha nascut en territori americà. Així que una bona distància ens separa. I gràcies a Internet i aquestes noves tecnologies l’hi he vist la carona amb el seu nas petitet i la mata de pèl que té per cabellera. Com tots la majoria de nadons.

Potser si que sembla estrany, fort, i tot el que tu vulguis afegir. Donat que l’emoció potser es viu més personalment. Però encara que no el pogués tocar, ni veure com es mou o badalla, em vaig emocionar igual. Car que vols, és el meu nebot!

Fins d’aquí poc petit!

La rebelió de les masses

Durant els últims anys he llegit assaigs de diversos autors. Però no em devien aportar res, ja que no recordo ni els títol ni els autors. Però el senyor P ens va explicar sobre Ortega y Gasset i vaig recordar que havia llegit el llibre de “La rebelión de las masas”.

El llibre gira al voltant del què és la massa i per què es considera que estem presenciant la seva particular revolució. Segons Ortega, la massa és el conjunt d’un estereotip de persona al que ell mateix anomena homes-massa. Aquest terme no es correspon amb cap classe social ni econòmica, però sí a una forma de veure la vida. L’autor afirma que la proliferació d’aquesta classe de persona és producte dels sistemes polítics de la seva època, a més de l’ascensió del nivell de vida. De totes manares, no nega l’existència de la massa en altres moments històrics.

L’home integrant de la massa es creu que amb el que sap ja té més que suficient i no té la més mínima curiositat per saber més. Amb el pas dels anys ha perdut tota la capacitat de sorpresa i a més, desprecia tot allò que sigui superior a ell. Ortega y Gasset diu que la massa és tot aquell que no es valora a sí mateix, però no es valora a sí mateix ni per a bé ni per a mal., sinó que el que realment li fa sentir bé és pertànyer a la massa, és a dir, ser igual que els demés. Pertànyer a la massa, és per tant, no tenir iniciatives, seguir a la resta, ser “normal”.

En contraposició a la massa es troben les minories selectes. No han de pertànyer obligatòriament a un determinat grup social i s’interessen més per aspectes concrets i especialitzats. La separació de la societat en massa i minories selectes no és, per tant, una divisió social. És una fragmentació de les persones en dos tipus. Ortega afirma que a cada classe social hi ha un determinat tipus de massa i minoria amb diferències al respecte de les altres classes.

Existeix la massa avui en dia? Formo part de la massa? O bé són termes antiquats propis de principis de segle?

L’ésser humà, per naturalesa, se sent tant a gust en el grup que fa quasi qualsevol cosa per continuar formant part del mateix. Ens proporciona més seguretat estar còmodament integrats dins d’un grup ja que si tot el món s’equivoca és més fàcil rectificar, mentre que si ens equivoquem nosaltres de forma aïllada, perdem el suport de la resta.

El fet indiscutible és que l’ésser humà que té poca personalitat es refugia en institucions (clubs de futbol, bàsquet o altres) que considera superior a ell. Però l’anàlisi psicològic que fa Ortega d’aquestes persones no crec que sigui l’adequat, almenys no en l’actualitat. Darrere l’enorme massa, hi ha persones que actuen de forma individual, que tenen les seves pròpies opinions i que estan demostrant dia a dia la seva capacitat de enteniment, tot i que hi hagi persones carismàtiques capaces de posar-se al davant de tots els demés i controlar la massa.

Aforismes

"A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar". García Márquez

“El que no se equivoca nunca, es porque nunca hace nada”. Mahoma

“No hay camino hacia la libertad, la libertad es el camino”. Mahatma Gandhi

“Cualquier cosa que hagas será insignificante, pero es muy importante que tú lo hagas”. Mahatma Gandhi

"La fuerza no viene de la capacidad corporal, sino de una voluntad férrea". Mahatma Gandhi

En una paraula...

Així és com defineixo el blog. Com una evolució. D'una cosa petita s'ha anat fent més i més gran. I espero que continui així.

Encuentro extraño

Era una noche oscura. Un misterioso hombre de Nottingham, que habia viajado del pasado al futuro, esperaba atente y pacientemente que el pintor de cuadros se acostase a la cama.

Finalmente, después de esperar horas para asegurarse que Dalí estuviese profundamente dormido, se decidió a entrar en la casa. Silenciosamente se puso a hurgar buscando cosas para robar. Más que nada los cuadros de Dalí que tanta fama tenían.

Pero las cosas no salieron tal como esperaba el ladrón. Dalí es un hombre extravagante y además sufre insomnio. Se levantó para beber agua e irse a pintar dado que no podía dormir. Pero se encontró de lleno con alguien que le estaba robando. ¡No se lo podía creer! Le estaban robando. Se armó de valor y le dijo:

- ¿Pero qué estás haciendo?

- ¡Mierda! En fin, ¿No lo vé? Le estoy robando.

- No, si aún no estoy ciego. Eso ya lo veo. ¿Por qué me robas a mí?

- Mire usted, robo porqué necesito el dinero.

- ¿Quién te crees que eres para robarme?

- Soy Robin Hood señor, para servirle. Robo todo lo que puedo para dárselo a mis compadres, a los pobres y víctimas de la injusticia.

- ¡Ah! Y no te parece injusto que me robes a mí?

- Pero usted es rico. Es un buen pintor y puede ganar dinero con ello.

- Lo mismo podrías hacer tu. Y toda esa gente pobre que dices. Poneros a trabajar y ganareis.

- Amigo, si eso lo pudiéramos hacer lo haríamos, de verdad. Mire, en mi pueblo hay un sheriff y un príncipe que roba a los demás. Los deja sin nada. Y son tiempos miserables.

- Que pena que me das. Aquí también son tiempos miserables. Anda vete. Vete por dónde has venido.

- Pero sea comprensivo.

- Que no.

Bien, nada que hacer. Mejor irse sin nada que le hicieran preso o algo por el estilo. Entonces sí que no podría luchar contra esta injusticia que vive su pueblo. Pero antes de irse, disimuladamente se mete en el bolsillo un par de cosas que le parecieron valiosas.

- ¡Espere! Señor Hood o como se llame.

- ¿Qué? ¿Qué? No he hecho nada.

- Mire, siento haber sido brusco. Aunque tampoco no es que te lo merezcas por intentar robarme. Pero ten. Escoge el cuadro que quieras. Al fin y al cabo, yo puedo pintar más.

- ¿Si? ¿De verdad?

- Sí. Venga, antes que no me arrepienta. Intenta venderlo por aquí que te darán más dinero.

- Gracias. Le estaré eternamente agradecido.

- Vaya con dios.

Así, Robin Hood se fue con el cuadro bajo el brazo satisfecho de la buena cosecha que había conseguido.

Lluitant per allò que es creu

L’últim dia de classe el senyor P ens va dir que penséssim un PERSONATGE, sigui real o sigui fictici. Un personatge que fos protagonista i que fos conegut. No sé per quin motiu però, el primer que se’m va passar pel cap va ser Robin Hood. Vaig triar aquest tal com podia haver triat un altre. Però mira, amb aquest es va quedar.

Qui és en Robin Hood? És el personatge d’una llegenda anglesa que podria tenir una base real. Era un home que vivia fora de la llei amagat al bosc de Shewood i de Barnsdale, a prop de la ciutat de Nottingham. Segons les versions modernes, robava als rics per donar-ho als pobres i a les víctimes. Lluitava contra la injustícia i la tirania del sheriff de Nottingham i el príncep Juan Sin Tierra.

Per què em sento identificada amb ell?

No es que em senti identificada amb el personatge, però m’agrada com lluita per un món millor, que robi als que s’han fet rics injustament i ho doni als pobres.

Valors positius i valors negatius d’aquest personatge.

Els valors positius que té aquest personatge és les seves ganes de veure la igualtat. La solidaritat per dir-ho d’alguna manera. Ganes de què hi hagi justícia. I lluitar per allò al que creu. Ara mateix no sé quins poden ser els valors negatius del personatge. Potser la manera de fer les coses no és la més correcta.

En quin punt centraries un treball sobre ell?

Potser destacaria la part en què decideix començar aquesta lluita. Veure com és reflecteix el canvi que el porta a fer aquestes accions.

Què m’agradaria compartir amb ell?

No voldria ser ell, però sí que seria a seva acompanyant, el que l’ajudaria en tot el procés de la seva lluita contra el sheriff i el príncep Juan Sin Tierra i els robatoris dels rics per donar-ho als pobres.

Què va aportar aquest personatge a la humanitat?

No sé realment què aportar a la humanitat però crec que la seva lluita per la justícia i la igualtat, encara que no s’hagi acabat, va ajudar a canviar la manera de veure les coses.

Que creus que es mereix el personatge?

Jo vaig conèixer aquest personatge a través de la novel·la i de la pel·lícula. Així que no faria gran cosa més. Ja que llavors seria massa repetitiu. Potser faria un llibre ambientat per a nens més petits perquè coneguin aquest personatge que forma part de la història. A part de fer difusió del que ja està fet.