Temps enrere poc m’ho hagués pensat que les coses anirien així. La societat ha anat evolucionant des de temps remots fins ara i ho continuarà fent. A cada etapa s’han introduït noves maneres fer, noves tecnologies, l’Internet... etc.
Aquí volia arribar jo. L’INTERNET. Gràcies a aquesta xarxa podem fer moltes coses i podem mantenir-nos en contacte la gent a partir de mails o msn, xafardejar les fotos gràcies als fotologs (en decadència) i al facebook, etc. Realment podríem considerar que l’Internet és una espècie de telèfon. Sí, virtual.
Tot això bé a què diumenge una amiga em va dir: “Que fort no, conèixer el teu nebot per Internet?” I és que dissabte a la nit va néixer el meu segon nebot però encara no he tingut el plaer de conèixer, si més no, personalment. Ja que ha nascut en territori americà. Així que una bona distància ens separa. I gràcies a Internet i aquestes noves tecnologies l’hi he vist la carona amb el seu nas petitet i la mata de pèl que té per cabellera. Com tots la majoria de nadons.
Potser si que sembla estrany, fort, i tot el que tu vulguis afegir. Donat que l’emoció potser es viu més personalment. Però encara que no el pogués tocar, ni veure com es mou o badalla, em vaig emocionar igual. Car que vols, és el meu nebot!
Fins d’aquí poc petit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada