La rebelió de les masses

Durant els últims anys he llegit assaigs de diversos autors. Però no em devien aportar res, ja que no recordo ni els títol ni els autors. Però el senyor P ens va explicar sobre Ortega y Gasset i vaig recordar que havia llegit el llibre de “La rebelión de las masas”.

El llibre gira al voltant del què és la massa i per què es considera que estem presenciant la seva particular revolució. Segons Ortega, la massa és el conjunt d’un estereotip de persona al que ell mateix anomena homes-massa. Aquest terme no es correspon amb cap classe social ni econòmica, però sí a una forma de veure la vida. L’autor afirma que la proliferació d’aquesta classe de persona és producte dels sistemes polítics de la seva època, a més de l’ascensió del nivell de vida. De totes manares, no nega l’existència de la massa en altres moments històrics.

L’home integrant de la massa es creu que amb el que sap ja té més que suficient i no té la més mínima curiositat per saber més. Amb el pas dels anys ha perdut tota la capacitat de sorpresa i a més, desprecia tot allò que sigui superior a ell. Ortega y Gasset diu que la massa és tot aquell que no es valora a sí mateix, però no es valora a sí mateix ni per a bé ni per a mal., sinó que el que realment li fa sentir bé és pertànyer a la massa, és a dir, ser igual que els demés. Pertànyer a la massa, és per tant, no tenir iniciatives, seguir a la resta, ser “normal”.

En contraposició a la massa es troben les minories selectes. No han de pertànyer obligatòriament a un determinat grup social i s’interessen més per aspectes concrets i especialitzats. La separació de la societat en massa i minories selectes no és, per tant, una divisió social. És una fragmentació de les persones en dos tipus. Ortega afirma que a cada classe social hi ha un determinat tipus de massa i minoria amb diferències al respecte de les altres classes.

Existeix la massa avui en dia? Formo part de la massa? O bé són termes antiquats propis de principis de segle?

L’ésser humà, per naturalesa, se sent tant a gust en el grup que fa quasi qualsevol cosa per continuar formant part del mateix. Ens proporciona més seguretat estar còmodament integrats dins d’un grup ja que si tot el món s’equivoca és més fàcil rectificar, mentre que si ens equivoquem nosaltres de forma aïllada, perdem el suport de la resta.

El fet indiscutible és que l’ésser humà que té poca personalitat es refugia en institucions (clubs de futbol, bàsquet o altres) que considera superior a ell. Però l’anàlisi psicològic que fa Ortega d’aquestes persones no crec que sigui l’adequat, almenys no en l’actualitat. Darrere l’enorme massa, hi ha persones que actuen de forma individual, que tenen les seves pròpies opinions i que estan demostrant dia a dia la seva capacitat de enteniment, tot i que hi hagi persones carismàtiques capaces de posar-se al davant de tots els demés i controlar la massa.