Què és cultura?

Fa dies que el senyor P ens va fer una sèrie de preguntes perquè les contestéssim i avui he pensat que les penjaria al blog. Són preguntes que poden fer arribar a reflexionar. Perquè què es cultura?

Què és cultura per mi?

Per mi la cultura és un conjunt de trets distintius ja siguin espirituals, materials, intel·lectuals, afectius, etc., que caracteritzen a un grup en un període determinat. La seva importància està en el fet en què a través d’ella els humans podem expressar-nos i agafar consciència de nosaltres mateixos.

Considero que la cultura no és genètica, és a dir, que no ho portem ja interioritzat a dins. Sinó que és apresa i el “professor” pot ser qualsevol persona del nostre entorn: el tiet, els pares, els amics, els mateixos professors, el que veus al carrer, etc.

Cultura o cultures?

Jo crec que no només hi ha una cultura, sinó que n’hi ha vàries. Perquè la cultura és com un codi simbòlic. Cada cultura tenen un codi diferent i unes maneres diferents. Els d’aquesta cultura comparteixen aquests mateixos símbols (entre ells, la llengua) cosa que els permet comunicar-se eficaçment entre ells.

D’altra banda, tot i que hi ha vàries cultures, crec que cada una de les parts d’una cultura està relacionada i afecta a altres parts d’altes cultures o de la mateixa.

Per què sóc jo una persona culta?

Abans de contestar aquesta pregunta he hagut de reflexionar i contestar les dos següents. Crec que en segons què sóc una persona culta i en segons què no. Donades les explicacions que faig més endavant, sóc una persona culta perquè puc saber coses sobre certs temes. A més a més, no tinc cap mena de problema amb barrejar-me amb altres cultures, i conèixer altres persones amb diferents maneres de fer. I sobretot de compartir la informació que es té, fent un intercanvi d’opinions i respectant les opinions dels altres.

D’altra banda puc ser inculta perquè no ho sé tot sobre tot. Hi haurà coses que no en tinc ni la més remota idea i per tal de saber-ho ho busco i aprenc.

Què és per mi una persona culta?

Per alguns una persona culta és aquell que sap molt, què és un intel·lectual. D’altres creuen que cultes ho som tots, ja que tots som pertanyents a una cultura. Hi ha qui diu que és algú que sap de cultures. Que sap adaptar-se i barrejar-se amb les altres cultures i sobretot que sap comunicar-se de manera correcta i universal amb a majoria de cultures i les sub-cultures que d’alguna manera s’assembla a la seva.

Per mi, una persona culta és una persona formada, que sap expressar-se, i que té una opinió que pot recolzar en base als seus coneixements, pot argumentar sense recórrer a la violència de cap mena. Algú amb qui després de conversar has après alguna cosa o et dóna una altra perspectiva sobre aquella cosa.

Però una persona culta no necessàriament ha de saber-ho tot. Sinó que és aquell que sap molt sobre un tema o varis en concret.

Què és per mi una persona inculta?

Donada l’explicació anterior, una persona inculta seria aquella que parla d’un tema que no sap ni de què està parlant. Però encara que es sigui inculta, es té unes gotes de cultura, perquè d’una manera o altra anem aprenent coses i anem assimilant. Potser no ho sabran amb profunditat com ho podrien saber les persones cultes però tenen si més no una idea.

Sobretot, crec que és important remarcar que una persona inculta no és perquè no sàpiga llegir, escriure o bé parlar de la manera adequada. Per mi el terme “inculta” va més enllà de tenir pocs coneixements, ja que si relacionem inculta amb “no-cultura” tots ens podríem considerar bastant incultes. Com he dit anteriorment tots tenim una idea de cultura i uns coneixements assimilats encara que no sigui amb profunditat. Crec que, a part del que ja he dit, el terme “inculta” està lligat a la intolerància, els perjudicis o el maltractament als demés simplement per tenir una manera diferent de veure les coses.

Potser una persona inculta seria aquella que hagués nascut i s’hagués criat completament aïllada dels demés. Aleshores aquesta persona no viuria en una cultura, en una societat sinó que viuria a la naturalesa com podríem posar d’exemple, fictici o no, en Tarzán.

Què ha de publicitar, analitzar, criticar la comunicació cultural?

És difícil de contestar, ja que la comunicació cultural ha de ser conforme en una societat de diverses formes de pensar. Aleshores com pot la comunicació cultural analitzar, revisar o criticar sobre el fet d’alguna cosa? La comunicació hauria de proporcionar una actitud reflexiva i crítica potenciant la capacitat de pensar.

La comunicació cultural pot publicitar, analitzar, criticar sobre qualsevol cosa que li sembli, sobre l’art, un llibre, una obra de teatre, sobre una cultura, etc. Però sobretot crec que és important que quan aquesta ho faci sàpiga de què parla, que s’hagi informat sobre tal cosa que anirà a publicar o comentar, perquè sense aquesta recerca inicial d’informació i tenir els certs coneixements no es pot fer una crítica com cal perquè sinó es perden alguns referents.