En la mateixa classe on el senyor P ens va “bombardejar” amb definicions de cultura, també vam parlar dels comunicadors culturals: Harold Bloom, Bernard Pívot, Oprah Winfrey, Jaime Bayly, Fernando Sánchez Dragó, etc.
Els comunicadors culturals es poden considerar crítics. Segons definicions posades a classe, el crític és un gestor del llegat i el jutge de les moltes produccions. El crític aconsella, recomana i promou.
Però, què ha de publicitar, analitzar, criticar la comunicació cultural? Eh aquí la gran cuestión!
De tots aquests noms que he dit faré una breu referència a Oprah Winfrey, més coneguda pel seu show The Oprah Winfrey Show. No escriuré la seva biografia, perquè ja us la podeu llegir vosaltres mateixos. Tot i així faré un breu resum. El seu programa és el més vist de la historia de la televisió. Fa més de 20 anys que està en antena. A més a més, és una gran influent crítica de llibres i editora de la seva pròpia revista.
La revista Life l’ha classificat com la dona més influent de la seva generació i en canvi la revista Time l’ha nomenat una de les quatre persones que han donat forma al segle XX i l’inici del segle XXI.
I jo em pregunto, cal? Vull dir, sembla que ens hàgim de prendre al peu de lletra el que digui la Oprah. Si ella fa A nosaltres fem A? A veure, no vull tirar per terra a la presentadora ni res per l’estil. Tan podia haver agafat a ella com a un altre dels esmentats anteriorment. Però crec que ni ella ni ningú hauria d’influenciar tant a les persones o al públic.
Crec que tots els considerats comunicadors de cultura han de ser conscients que el seu públic pren com a “bones” les crítiques que fan sobre un llibre, sobre pel·lícules, etc. Tot i que les persones no s’haurien de prendre seriosament per dir-ho així el que diguin ells. D’acord que potser són experts, però aquests experts no tenen el mateix gust per les coses que pots tenir tu. Per tant, com saps que t’agradarà?
Els comunicadors culturals es poden considerar crítics. Segons definicions posades a classe, el crític és un gestor del llegat i el jutge de les moltes produccions. El crític aconsella, recomana i promou.
Però, què ha de publicitar, analitzar, criticar la comunicació cultural? Eh aquí la gran cuestión!
De tots aquests noms que he dit faré una breu referència a Oprah Winfrey, més coneguda pel seu show The Oprah Winfrey Show. No escriuré la seva biografia, perquè ja us la podeu llegir vosaltres mateixos. Tot i així faré un breu resum. El seu programa és el més vist de la historia de la televisió. Fa més de 20 anys que està en antena. A més a més, és una gran influent crítica de llibres i editora de la seva pròpia revista.
La revista Life l’ha classificat com la dona més influent de la seva generació i en canvi la revista Time l’ha nomenat una de les quatre persones que han donat forma al segle XX i l’inici del segle XXI.
I jo em pregunto, cal? Vull dir, sembla que ens hàgim de prendre al peu de lletra el que digui la Oprah. Si ella fa A nosaltres fem A? A veure, no vull tirar per terra a la presentadora ni res per l’estil. Tan podia haver agafat a ella com a un altre dels esmentats anteriorment. Però crec que ni ella ni ningú hauria d’influenciar tant a les persones o al públic.
Crec que tots els considerats comunicadors de cultura han de ser conscients que el seu públic pren com a “bones” les crítiques que fan sobre un llibre, sobre pel·lícules, etc. Tot i que les persones no s’haurien de prendre seriosament per dir-ho així el que diguin ells. D’acord que potser són experts, però aquests experts no tenen el mateix gust per les coses que pots tenir tu. Per tant, com saps que t’agradarà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada