Obres d'art

Aquesta setmana a classe de periodisme cultural hem parlat sobre l’art i totes les coses relacionades. El senyor P ens ha explicat que el número de “super-mega-millionaris” (tal com anomena ell) ha augmentat en 730 persones des del 2003 fins al 2009. Aquests rics són els que compren el 40% de les obres que surten al mercat. Obres d’art valorades en molts milions d’euros.

L’últim cas exagerat és la venta que va tancar Damien Hirst (en la casa de subastes, Sotheby’s) de 223 obres seves del seu zoològic per 124 milions d’euros. A més, l’artista va superar la seva pròpia marca al vendre la ternera dorada, per 11’6 milions d’euros.

La ternera dorada. Damien Hirst.

Altres casos serien la venta d’uns bronzes xinesos. Un gat i un conill que es van vendre per 31 milions d’euros.

O bé, la col·lecció d’Yves Saint-Lauren i la seva butaca més cara del món (uns 22.000.000) que fa poc va subastar la casa Christie’s per un preu de sortida com mínim de 300.000 euros.

Bronzes xinesos.

Tot i aquests preus desorbitats que tots els altres (que no siguem rics) no ens podem permetre, es parla de crisi a les cases de subastes. Per exemple a la casa Christie’s, hi ha hagut retalls de personal, un quart de la plantilla de Londres. O a la casa Sotheby’s (la més antiga), on un terç de les obres estan sense vendre. I es parla de descens dràstic de les ventes en les grans fires internacionals d’art, com ara Frieze, Basel, ARCO...

Però què valoren els que compren obres d’art? Valoren que els hi agradi allò que compren o miren només la firma o que com més cara sigui, més prestigi té, tenir aquella col·lecció?

Què és l’art? Què és el bon gust? Per mi no hi ha bon gust, ja que aquest és personal i depèn de cadascuna de les persones. Així doncs, com es valora el bon gust? Quins valors s’apliquen per tal que aquella obra sigui “bona” i valgui el que pugui valdre?

En moltes ocasions, l’art està sotmès als gustos de la societat o d’aquell que paga per tal de poder guanyar uns calerons. Es diu que qui paga mana. Però no hauria de ser l’art una expressió de sentiments? Allò que l’artista tingui ganes de plasmar a les seves obres?