Aprendre viatjant

Si parem atenció veurem que hi ha molts poemes o moltes cançons dedicades a l’odissea de la vida i a l’art de viatjar. Viaje a Ítaca de Konstantin Kaváfis n’és un exemple. O bé la cançó de Lluís Llach, Ítaca, una adaptació de l’escrit de Konstantin que he mencionat.

Ítaca, de Konstantin Kaváfis
Cuando empieces tu ida hacia Ítaca,
desea que el camino sea largo,
lleno de peripecias, lleno de conocimientos.
A los Lestrígones y a los Cíclopes,
al encolerizado Poseidón no temas,
tales cosas en tu camino nunca las encontrarás,
si tu mirada permanece alta, si una escogida
emoción a tu alma y a tu cuerpo les guía.
A los Lestrígones y a los Cíclopes,
al fiero Poseidón no los encontrarás,
si no los llevas dentro de tu alma,
si tu alma no los coloca delante de ti.
Desea que el camino sea largo.
Que muchas sean las mañanas estivales
en que con cuánta satisfacción, con qué alegría
entrarás en puertos por primera vez vistos.
Haz un alto en los mercados fenicios,
y adquiere hermosas cosas,
nácares y corales, ámbares y ébanos,
y sensuales perfumes de todas clases,
los más abundantes y sensuales perfumes que puedas.
Visita muchas ciudades egipcias,
aprende y aprende de los instruidos.
Siempre en tu mente ten a Ítaca.
La llegada a allí es tu destino.
Pero no precipites el viaje en absoluto.
Es mejor que muchos años dure.
Y que, ya anciano, arribes a la isla,
rico con cuanto obtuviste en el camino,
sin esperar que riquezas te dé Ítaca.
Ítaca te dio el hermoso viaje.
Sin ella no hubieras emprendido el camino.
No puede darte nada más.
Aunque la encuentres pobre, Ítaca no te engañó.
Tan sabio como te has hecho, con tanta experiencia,
ahora ya habrás comprendido qué significan las Ítacas.

Aquest poema, inspirat en la Odissea d’Homer em sembla una metàfora de la vida. I és que, pensant-ho bé, la nostra vida representa un viatge. A mesura que anem avançant, des de petits fins que ja som grans i volem del niu familiar per començar una altra aventura, superar nous reptes i aprendre a viure sols. Anem adquirint coneixements, acumulant tota mena d’experiències que ens serviran per al futur.

Viaje a Ítaca també em fa veure que hem de viure el present. Que hem d’assaborir el dia d’avui i no pensar en el que passarà demà o què farem en el futur. Perquè d’aquesta manera t’estàs perdent el present.

Ítaca no és a cap lloc determinat. Cadascú la troba en un lloc diferent. Per tant, no es pot localitzar en cap mapa. Només en el mapa que tens al teu cor i en la teva ment. Aquest serà vàlid només per a tu i per a ningú més.
Així que comença el viatge a Ítaca, però tarda tot el que puguis. Fes moltes escales, tenint sempre present la teva illa, la que estàs buscant. Al final, arribaràs a Ítaca, i què descobriràs? Que la vertadera Ítaca era el viatge.

A mesura que anem fent, anem formant el nostre destí. Tal com diu Antonio Machado: caminante no se hace camino, se hace camino al andar.

Parlant de viatges, viatjar per mi és com una droga. Un cop ho has provat ja no ho pots deixar. És una manera d’enriquir-te culturalment i de conèixer nous móns. Ja siguin del nord com del sud, de l’est o l’oest. Viatjar és una manera d’enriquir-te i també tenir noves coses per explicar i acumular aquestes experiències viscudes en el baúl de los recuerdos.

Santiago Tejedor i el seu equip tenen una pàgina web de viatges, http://www.tuaventura.org/, on materialitzen la seva passió per viatjar. Tu aventura fa venir ganes de deixar el que estiguis fent i agafar les maletes per marxar. Fa que vulguis deixar el món que t’envolta i anar a descobrir la màgia de viatjar.


Apa! Tal com diu la cançó de Súper3, el món és massa gran per quedar-se badant!