Estètica sense tòpics?

Avui vull passar revisió als tòpics que ens envolten, a les creences populars que molts acceptem sense estar contrastades. Com ara, i sense voler caure en lo típic: que tots els xinesos són experts en arts marcials, que “lo barat surt car”, que els catalans som garrepes, rates... com n’hi vulgueu dir. Personalment com a catalana que sóc, discrepo. Jo no tinc problemes per deixar diners als amics o familiars que ho necessitin, en convidar a algú o fins i tot en deixar propina, si m’ho puc permetre i el tracte m’ha agradat.

També hi ha molts tòpics al voltant de la dona i l’home. Com la famosa frase del llibre “Els homes són de Mart i les dones són de Venus”. Ja hi som! Que tinc la cara lila potser? Que el peixater té les orelles estil elf? Que la meva veïna té antenes? Bé, en aquest cas potser si, amb totes les coses que s’assabenta no m’estranyaria. Tots som com som.
O bé, que les dones som capaces de fer moltes coses alhora i que els homes no ploren. En fi, reflexioneu vosaltres mateixos. Hi ha tants tòpics que no acabaríem mai!

Però bé, centrem-nos que me’n vaig per on no toca. Tota aquesta història bé perquè a classe de periodisme cultural vam parlar de l’exposició de Sorolla. Visions d’Espanya, que aquests dies ha omplert el MNAC i d’unes fotos de Penélope Cruz en la revista Vogue.

Visions d'Espanya. Sorolla.

Aleshores el senyor P va preguntar: és pot crear una determinada estètica fugint dels tòpics?
En el cas de Joaquín Sorolla, Milton Huntington va sol·licitar aquestes pintures al pintor, però amb la idea de què il·lustrés moments històrics d’Espanya. Però Sorolla va retratar els tòpics i tradicions de cada comunitat autònoma.

El mateix passa amb les fotos de Penélope. Unes fotos que mostren clarament el que serien els tòpics d’Espanya. Què és el que ens ve al cap quan parlem d’Espanya? El flamenc, els tablaos, els toros i toreros, el color vermell, la festa, entre altres.

No tots fem o coneixem alguna d’aquestes coses però no deixen de ser útils perquè reconeguin Espanya.

Portada Vogue

Un altre exemple del qual podria parlar és la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Una pel·lícula en què molts barcelonesos s’han queixat perquè ha ensenyat la ciutat plena de tòpics i dels atractius turístics que té.
Així, contestant a la pregunta del senyor P, què són els tòpics? Què és l’estètica? Cadascú té el seu punt de vista sobre aquests termes. A mi em pot agradar una determinada estètica i a un altre no. Tot depèn dels gustos i opinions.
Hi ha a qui ens agrada i a qui no que ens relacionin amb els tòpics, encara que aquests puguin ser certs. Al cap i a la fi, ens és útil o bé necessari per identificar tot. Crec que els tòpics formen part de la nostra vida i els tenim tan arrelats que no podem evitar-los fins i tot per crear una determinada estètica.